Durant els últims tips us hem anat posant una mica en context. Us hem parlat de les diferències que hi ha entre una al·lèrgia i una intolerància, i també d’on classifiquem exactament la celiaquia. Doncs bé, ara que aquests conceptes estan clars, us volem parlar de com ha de ser un diagnòstic correcte de la celiaquia.
Per què…Sabíeu que la celiaquia està infradiagnosticada? S’estima que un 80-85% dels celíacs estan sense diagnosticar segons dades proporcionades per la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE). Avui us parlarem de quins són els 5 passos que s’han de seguir per arribar a un correcte diagnòstic de la celiaquia.
La celiaquia es diagnostica en 5 passos!
Abans de començar volem especificar que per redactar aquest article ens hem basat en fons oficials com: La Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), Celíacs de Catalunya i Associació de Celíacs i Sensibles al Gluten, i també el “Protocol per al diagnòstic precoç de la malaltia celíaca” de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família
Així doncs, tal com dèiem, per un diagnòstic correcte de la celiaquia hem de centrar-nos bàsicament en 5 passos: Símptomes, anticossos, proves genètiques, biòpsia i per últim, dieta sense gluten. En parlem més detalladament a continuació:
- Símptomes
Els símptomes és el tema que ens porta més de cap quan comencem a detectar que alguna cosa ens passa. Pel que respecte als símptomes de la celiaquia cal especificar que poden ser de dos tipus: digestius i extradigestius. Els símptomes digestius (diarrees, els vòmits, les digestions pesades, inflor), són els més fàcils d’associar a la celiaquia. Però els altres no són tan fàcils de diagnosticar a les primeres visites, ja que no van estretament lligats amb el sistema digestiu. Aquests segons, solen donar-se sobretot amb celíacs en edat adulta.
- Anticossos
Si hi ha la més mínima sospita de malaltia celíaca el metge demanarà una prova d’anticossos o el que potser us sona més: Una serologia o test serològic. Els tests serològics permeten conèixer la resposta immunitària contra un agent infecciós, en el cas que ens ocupa: El gluten.
Val a dir, que aquesta prova també pot enganyar una mica, ja que els anticossos poden resultar negatius i no obstant això, tractar-se de celiaquia. Si això passa, i el pacient segueix tenint una resposta negativa davant del gluten o alguns símptomes que fan sospitar de celiaquia, l’especialista hauria de continuar estudiant al pacient i realitzant més proves de diagnòstic.
- Proves genètiques
Després de les dues anteriors, aquestes proves són fonamentals per detectar si estem davant d’un cas de celiaquia, ja que aquesta requereix de predisiposició genètica per a arribar a desenvolupar-se.
Saps quins gens són els que ens indiquen la celiaquia?
Els gens que ens indiquen que estem davant d’un pacient celíac són aquells que es troben dins del sistema HLA. Concretament el DQ2, present en gairebé el 90% dels celíacs, el DQ8, que apareix gairebé en un 5% dels celíacs i el Half DQ2.
No obstant això, els últims estudis del genoma humà assenyalen que podria haver-hi molts més gens implicats en el desenvolupament de la celiaquia.
En resum, la prova genètica de celiaquia, ens ajudarà a confirmar el diagnòstic en el cas que hi hagi més proves positives, però no es pot començar directament per aquí ja que per si sola només expressa que existeix risc de desenvolupar celiaquia.
- Biòpsia
Si les proves anteriorment citades tenen resultats positius, caldrà fer una biòpsia intestinal per acabar-ho de confirmar del tot i veure fins a quin punt ha afectat al pacient.
- Dieta sense gluten
Finalment, l’últim pas de tots, és comprovar que existeix resposta davant la Dieta Sense Gluten (DSG). Una vegada tenim una afirmació mèdica del que pot estar passant al nostre organisme, hem d’implementar de seguida una dieta estrictament sense gluten a la nostra rutina (durant un temps mínim de 6 mesos).
Seguint aquest últim pas hauria de produir-se una clara millora clínica, encara que la inflamació intestinal és més lenta i trigarà més a desaparèixer al complet (poden passar fins a dos anys a recuperar-se de les lesions).
Per últim us volem compartir el “Protocol per al diagnòstic precoç de la malaltia celíaca” de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família on hi trobareu informació més extensa sobre aquest tema.
